Com s’imagina el seu futur una artista jove en aquesta era de crisi eco-social en la que sembla que no hi hagi demà? Alba García i Allué utilitza diferents eines centennials, com són les xarxes socials o les cançons amb autotune, per a reflexionar respecte el rol socio-laboral de l’artista contemporània. My body is mere matter rep al públic amb una cançó pop que es pregunta què serà de si mateixa com a peça si no compleix amb les expectatives de l’espectador al entrar en una sala d’art. Les ampolles de matèria orgànica en fermentació envoltades pels cables dels altaveus, anticipen la putrefacció que el pas del temps generarà tant en les matèries artístiques com en les seves pròpies creadores. A l’interior de la sala, en una pantalla penjant, es troba la peça que dona títol a l’exposició. Es tracta d’un vídeo estil tiktok en el que l’artista expressa els seus dubtes respecte els possibles camins a seguir després d’haver fet un viatge d’autoconeixement als orígens de la civilització occidental. En els seus raonaments recorre a tota mena de senyals per orientar els seus futurs passos davant la missió celestial de ser artista. Al terra, com a part de la mateixa peça, una esculptura composta per una muntanya de fang cru que s’assecarà al llarg de l’exposició i que remet al paisatge al que l’artista evoca en el vídeo. D’altra banda, I just want to sit here and take in the view presenta dos vídeos en formato scroll del compte d’Instagram @broken.artist_64, en el que l’usuària, interpretada per García i Allué, revisa i comenta publicacions de convocatòries artístiques, assessories de projectes, els assoliments d’altres artistes i es deté davant els balls d’un altre usuari, en aquest cas @successful.artistt, també interpretada per l’artista, realitzats per a satisfer el seu públic i vendre.

Aquesta consciència respecte el rol de l’artista en la pròpia pràctica com a metallenguatge va ser l’eix fonamental per a la invitació al diàleg amb Ana Gallardo. L’artista argentina es troba en l’extrem oposat de la seva carrera: a l’any 2022 va rebre el Premi Nacional a la Trajectòria Artística del Ministeri de Cultura de l’Argentina. Al llarg de la seva carrera, Gallardo ha incorporat en la seva pràctica una íntima inquietud vinculada al que ella defineix com la violència del fet d’envellir, des d’una perspectiva feminista i antiproductivista. Gallardo va iniciar una col·laboració amb Mariani Bauman, qui va començar a treballar la ceràmica després de jubilar-se, alhora que progressivament anava perdent la visió. L’obra, titulada Mariani Bauman: Acció per a pintar un mural de fang amb els ulls tancats, forma part d’Escola d’envellir, una sèrie de trobades amb dones majors per a conversar sobre desitjos passats i futurs. L’obra està composta per un vídeo que documenta la col·laboració entre Bauman i Gallardo, unes instruccions i una invitació al públic per a pintar amb fang un mural amb els ulls tancats. L’audiència ha de llegir les instruccions abans de començar la seva intervenció, sentir el material, tancar els ulls i imaginar un paisatge per a després pintar-lo.