La paraula ‘paral·laxi’ fa referència a l’aparent diferència en la ubicació d’un astre en l’esfera terrestre segons la posició des de la qual s’observa. Paral·laxi sorgeix d’un procés de col·laboració i conversa entre Noela Covelo Velasco, Alejandro Palacín, Víctor Ruiz Colomer i la comissària Marta Sesé. Agafant l’espai —sempre en procés— de Dilalica com a context, la proposta es basteix també des de la idea de procés, entenent la inauguració com un moment que s’ampliarà o canviarà en diverses ocasions al llarg dels propers mesos segons les necessitats i possibilitats que plantegen les diferents peces.
A partir d’aquest context, el conjunt de peces i propostes d’activitats apunten a diverses idees d’investigació: un ús site-specific de l’espai que convidi més a ser-hi que a visitar; una aproximació a la narrativa històrica del carrer Trafalgar; un aprofitament dels recursos a l’abast, i un interès marcat per trobar vies de distribució de l’activitat que abastin públics imprevists i propers. L’ambigüitat i una certa resistència a la idea canònica d’exposició entesa com a mostra de resultats o l’alteració dels valors simbòlics generalment associats a l’art travessen, d’una manera o altra, el projecte.
