Exposició inaugural

Comissariada per Cati Bestard i Marta Sesé

El local en si, física, conceptual i metafòricament és l’eix del projecte que inaugura Dilalica. L’espai en sí es converteix en l’amfitrió però també en el subjecte de les obres realitzades per sis artistes locals.

Els artistes han pogut entrar, veure, tocar o intervenir el local abans, durant i després de la reforma. Han tingut acces al material que estava a dins el local quan es va llogar i al projecte arquitectonic per a crear una proposta específica per a aquesta exposició. La conversa, malgrat parlar de l’especificitat d’un espai, es converteix en una reflexió mes àmplia sobre la importancia del context, l’espai arquitectònic, el cos dins de l’espai, el material existent, l’estructura i els sistemes que estructuren, les funcions assignades, la memòria, el que es destrueix, el que neix i el que es transforma.

Darrera de tot el gest expositiu resideix la pregunta de què significa ocupar un espai, reformar-lo i convertir-lo en un cub blanc per a permetre que la falsa autonomia de l’obra es manifesti des d’allò que assimilem com a neutre. L’espai de Dilalica l’han reformat els arquitectes Maio, realitzant els mínims canvis requerits per a iniciar l’activitat amb gestos molt visibles que aniran evolucionant amb el temps, en funció de les necessitats del propi espai. La reforma en sí és pràcticament una obra, un gest arquitectònic-artístic que desvetlla els requisits tècnics i legals necessaris per a l’obertura d’un local de pública concurrència. L’espai es converteix així en l’escenari d’aquesta primera proposta expositiva, a la vegada que inaugura una programació que anirà definint les seves conseqüents modificacions.