Com un món que s’ensorra quan ningú mira

Del 10 de novembre 2021 al 29 de gener 2022

Comissariat per Bartlebooth

Ens aproximem a un espai que encara no existeix, i, malgrat això, tota la seva potència està encarnada en la materialitat del present, en les seves esquerdes i marges. No és possible projectar-lo des d’un altre origen de coordenades que des del present extern, i, alhora, les seves condicions impedeixen esbossar-lo amb precisió. Està inserit en relats accelerats, tentacles de fibra òptica que travessen els nostres subsols i es materialitzen en objectes i accions quotidianes. Però també en matrius urbanes i mines a cel obert enredades en els relats prometedors d’un núvol ancorat als estrats minerals de silici, coure i altres metalls. Com un món que s’ensorra quan ningú mira ens parla de la materialitat etèria del present per fer tangibles les implicacions de les nostres accions quotidianes digitals, que recorren tot tipus d’infraestructures domèstiques, urbanes i terrestres. Com l’scroll innocent dels nostres dits sobre el vidre il·luminat de les pantalles dels dispositius digitals, els nostres gestos mobilitzen forces amb afeccions i implicacions planetàries capaces d’alterar les concepcions establertes del que és domèstic, del que és urbà, del que és territorial i del que és corpori.

Atansant-se al mirall negre i polit accelerat del present extrem, Com un món que s’ensorra quan ningú mira ens torna la mirada i ens trasllada la responsabilitat sobre les nostres accions, per nímies que siguin. Una mirada construïda a través de sensors, polsos elèctrics i òrgans maquínics, una realitat llegida des dels algoritmes de processament d’informació. Una mirada en la presència de la qual, a causa de la seva quotidianitat, no havíem caigut, però que ajuda a desdibuixar els nostres propis límits que “descendeixen a través de les barreres del temps…, com un món que s’ensorra quan ningú mira. La fusió amb la màquina és completa. El futur ara és passat”.

Translating (with) Frank és una peça audiovisual de Diego Morera. A través de Frank, l’algoritme que organitza les comandes de menjar de l’empresa Deliveroo, es desplega tota una sèrie d’implicacions urbanes i arquitectòniques mitjançant la lectura d’una matriu urbana regida pels temps òptims d’entrega de cada plat. Així, aquest treball mostra les transformacions en curs i la superposició de temporalitats, economies, arquitectures i conflictes darrere d’aquesta innocent aplicació.

Homeschool, de Simone C. Niquille/Technoflesh, planteja una relectura de l’espai domèstic —o, més ben dit, del que l’espai domèstic podria arribar a ser— des de la mirada d’un robot domèstic. El vídeo no només reflexiona sobre els mecanismes d’aprenentatge d’aquestes realitats no-humanes que, de manera creixent, poblen els nostres habitatges, sinó també sobre els mecanismes de visió i representació que empren per comprendre el món físic.

Mobile Server, d’Azahara Cerezo, és un exercici d’una realitat aparentment immaterial: els servidors web. Una bateria, un processador, una placa fotovoltaica i una connexió a internet són l’assemblatge imprescindible per construir un servidor capaç d’allotjar la seva pròpia web. Juntament amb aquests elements, una càmera web i un joc de miralls dins de la mateixa sala registren periòdicament la seva situació i els canvis en el lloc en el qual s’ubica el servidor. Davant de la immaterialitat del núvol, la caixa del Mobile Server s’obre per plantejar alternatives possibles de relacionar-nos amb les dades que produïm.

Ghosting Image i Espejo mágico (Tezcatl), de Gloria López Cleries, convoquen les dues escales entre les quals transita el conjunt de la resta d’obres: la territorial i la corpòria, que es manifesten amb cada scroll dels nostres dits sobre les pantalles del mòbil. D’una banda, presenta una peça d’obsidiana tallada a Mèxic com una rèplica realista d’un iPhone 7. D’altra banda, una serigrafia duta a terme amb tinta que reacciona a la calor corporal de les nostres mans, que fa que desaparegui el paisatge extractiu d’una mina de coltan —un dels minerals fonamentals per construir l’atmosfera digital que ens rodeja— que es representa.