Reconstruir, convertir i il·legalitzar l’espai
Texte de Moritz Küng
Exposar les columnes va ser la contribució de Luz Broto a Espai, l’exposició col·lectiva inaugural de Dilalica, una galeria situada al carrer Trafalgar de Barcelona, prop d’Arc de Triomf. L’estudi d’arquitectura MAIO va reconvertir un antic local comercial amb mitjans modestos i intervencions originals. La seva renovació va ser concebuda per crear un lloc concret per acollir-hi exposicions poc convencionals: en les seves paraules, “no un sobre blanc genèric [fent referència al cub blanc], sinó un espai que conservi les empremtes i la memòria de l’encarnació anterior del lloc, però sense tractar els elements existents de manera preciosista”. A part d’eliminar un entresolat i de l’escala que hi portava, millorar el sistema de climatització i la il·luminació (aquesta última amb la seva pròpia lògica formal basada en un sistema de tubs fluorescents suspesos en diagonal), dissenyar-ne el mobiliari i afegir-hi una gran paret de miralls a la part de darrere per ocultar un espai d’emmagatzematge i lavabos, la galeria va romandre “intacta”, i les superfícies de les parets, tal com es van trobar.
De totes maneres, a causa de la normativa de seguretat i senyalització, les cinc columnes de ferro colat que hi havia necessitaven una protecció extrema contra el foc. Per tal de complir els requisits legals, els arquitectes van proposar tres solucions: instal·lar un sistema de ruixadors (considerat massa car), aplicar formigó projectat a les columnes de ferro per igualar el sostre (massa agressiu i irreversible) o cobrir-les amb plaques de guix impregnat (la solució que finalment es va implementar). El revestiment es va deixar en el color rosa clar original, i totes les columnes quadrades tenen dimensions similars, tot i que algunes estan lleugerament inclinades, característica que els arquitectes van dissenyar per augmentar la singularitat del nou espai i la identitat de marca de la galeria.
En el moment en què Luz Broto (Barcelona, 1982) va conèixer el projecte de MAIO i va saber que les columnes anaven a ser encapsulades per a la seva protecció, va voler treballar al voltant del seu descobriment. En un acte d’“alliberament”, va desenvolupar un escenari de quatre “intervencions” que descobririen parcialment les columnes “engabiades” i les farien reaparèixer durant un període de temps determinat (entre vint-i-quatre hores i trenta dies), segons un contracte establert entre l’artista, la galeria i la persona o institució compradora. Cada intervenció genera deu obertures en les columnes gràcies a l’extracció de les plaques de guix impregnat. Les obertures es distribueixen, com especifica l’artista en el contracte annex, en diferents parts de les cinc columnes presents en l’espai. Un cop finalitza una intervenció, els forats oberts de les columnes es reverteixen amb noves plaques de guix impregnat per complir un altre cop amb la normativa de seguretat contra incendis.
